PRÀCTICA 1
En 1920, L. W. Kulechov, un cineasta rus, va realitzar un experiment sobre l'espai creat pel cinema. Va realitzar en diferents llocs del país les preses següents:
1. Un home avança de dreta a esquerra, al llarg d'un carrer.
2. Una dona avança d'esquerra a dreta, al llarg d'un altre carrer diferent. Alça una mà i saluda.
3. Les dues persones es troben i se saluden. Després assenyalen alguna cosa amb les seues mans.
4. Un gran edifici amb una gran escalinata.
5. Les dues persones pugen per la gran escalinata d'un altre edifici.
En muntar aquestes preses unes a continuació d'unes altres, l'espectador les interpretava com una acció unitària en un mateix espai: dues persones es troben al carrer, assenyalen cap a un gran edifici i es dirigeixen a ell pujant les seues escales. El significat aïllat de cada pla es veia modificat en relacionar-se amb uns altres. Mitjançant el muntatge s'havia creat un espai nou, inexistent en la realitat, però absolutament versemblant per a l'espectador.
La capacitat que ja tenia la fotografia de crear espais nous mitjançant l'enquadrament es veu multiplicada per la imatge en moviment, en permetre assemblar-los per a formar un altre radicalment diferent. Si a això afegim les maquetes, els decorats i els trucs electrònics, les possibilitats es fan infinites.
En muntar aquestes preses unes a continuació d'unes altres, l'espectador les interpretava com una acció unitària en un mateix espai: dues persones es troben al carrer, assenyalen cap a un gran edifici i es dirigeixen a ell pujant les seues escales. El significat aïllat de cada pla es veia modificat en relacionar-se amb uns altres. Mitjançant el muntatge s'havia creat un espai nou, inexistent en la realitat, però absolutament versemblant per a l'espectador.
La capacitat que ja tenia la fotografia de crear espais nous mitjançant l'enquadrament es veu multiplicada per la imatge en moviment, en permetre assemblar-los per a formar un altre radicalment diferent. Si a això afegim les maquetes, els decorats i els trucs electrònics, les possibilitats es fan infinites.
Pose un exemple:
Toma 1. (actor 1)Et graves caminant pel corredor de la teua casa, et detens i truques a una porta.
Toma 2. (actor 2) A la casa del teu company, en el bany es veu com es pentina i contesta a la crida "__ ja vaig..."
Toma 3. (actor 1) Respon i li diu "__ t'espere en el saló" i torna pel corredor i entra per una altra porta.
Toma 4. (actor 2) Se li veu entrar per la porta del saló de la seua casa i diu "__ Ja estic, anem?"
Com veus, estant en dues localitzacions molt diferents es crea un nou espai fílmic, com si estigueren els dos en el mateix habitatge (inventa tu una nova situació, es poden compartir els arxius de vídeo per whatsaap i muntar en una app d'edició de vídeo per exemple youcut)
PRÀCTICA 2
Arran del descobriment del muntatge com a peça fonamental a l'hora de contar la història van sorgir estudiosos i teòrics del muntatge. Un d'ells és el rus Lev Kuleshov, cineasta soviètic que va fer experiments amb els quals intentava demostrar la força de l'edició en el storytelling.
L'efecte de l'editor, més conegut com l'efecte Kuleshov, és un fenomen del muntatge cinematogràfic aplicat per editors i demostrat pel cineasta Lev Kuleshov durant els anys vint. Kuleshov va mostrar enfront d'una audiència una seqüència en la qual s'intercalava la mateixa presa de l'actor Iván Mozzhujin amb les d'un plat de sopa, un taüt i una nena jugant. L'audiència va percebre que l'expressió de Mozzhujin canviava en cada seqüència, amb la qual cosa es va comprovar que el muntatge té una gran influència en la comprensió semàntica del que apareix en una escena.
L'Efecte Kulechov explicat per Alfred Hitchcok.
PASSOS A SEGUIR
- Creació d'un breu guió on especifiquem les parts que tindrà el vídeo, marcant cada una de les escenes que hem de gravar i l'ordre del muntatge.
- Gravació de les escenes.
- Edició i muntatge.
PROPOSTA PER A DIMARTS 1 D'ABRIL, ENTREGA DEL GUIÓ 26 DE MARÇ
FEU EL GUIO A MÀ EN UN FULL I M'ENVIEU LA FOTO PER MAIL O DIRECTAMENT EN WORD
