ANÀLISI D'IMATGES

GUIÓ PER A ANÀLISI D'IMATGES

ANÀLISI DENOTATIVA:

• Tipus d'imatge (tema, format, suport…)
• Tècnica gràfica o audiovisual (bin o color; classe d'imatge, òptica, profunditat de camp…)
• Descripció visual i especificació del text, si n'hi ha (objectiva, què veiem en aquesta imatge?)
• Estructura de la imatge (codi del mitjà, element que apareixen relacionats amb el tipus d'imatge que és)
• Ús del color
• La il·luminació (tipus d'il·luminació i escala tonal)
• Esquema compositiu (estàtic, dinàmic…)

ANÀLISI CONNOTATIVA:

• Funció de la imatge (exhortativa, conativa, expressiva, poètica…)
• Iconicitat (realista, figurativa o abstracta)
• Complexitat o senzillesa de lectura (per la forma i pel contingut(monosèmica, polisèmica, simbòlica))
• Originalitat
• Codi simbòlic de la imatge i del text, si n'hi ha (que interpretem de la imatge?)
• Retòrica visual (si utilitza alguna figura retòrica com i de quina manera, que elements)

LES IMATGES

Heu de triar 4 de les 5 imatges que trobem a continuació i analitzar-les seguint el guió de dalt. Creeu un word al drive i compartiu-lo amb mi per a que puga afegir comentaris una vegada acabada la tasca. Enganxeu la foto i a continuació copieu el guió facilitat i contesteu als diferents apartats, el comentari de cada imatge ha d'ocupar aproximadament una cara d'un  full. Teniu tota la informació per contestar en la presentació de la sintaxis de la imatge.

Imatge 1: Fotografia d'autor. S/T de Chema Amadoz.

Imatge 2: Campanya gràfica oberta en suport a les persones migrants, víctimes d'aquesta anomenada “crisi dels refugiats” i de la inoperància dels països europeus. Europa. Títol: Els ningú (2017). Cristina Cos.

Imatge 3: Banksy™ Soft Toys

.

Imatge 4: Pisa. The Leaning Tower of Pisa’, Small World’, 1990 © Martin Parr

Imatge 5: WWF (2008). Fish. Agency Network: Germaine

L'EXPLICACIÓ

Tres habilitats analítiques són necessàries per a una lectura i escriptura crítica dels mitjans:

1. La denotació: és el significat explícit d'una paraula, imatge, so, la qual cosa hem convingut que és. La denotació és el més pròxim a l'objectivitat entesa com el significat universal, el que té per a tots els coneixedors d'aqueixa cosa, sense que existisca la més mínima discrepància entre ells: el Diccionari de la Reial Acadèmia recull els significats denotatius de les paraules.
És aquella lectura en la qual descrivim objectivament tots els elements plàstics que apareixen en una imatge: formes, colors, grandàries, textos, esquema compositiu, etc. Es tracta d'enumerar tots aquests elements sense valorar o opinar sobre el significat que ens suggereixen aquestes formes.

2. La connotació: és el significat implícit d'una paraula, imatge, so, la qual cosa pensem internament que és, la qual cosa ens suggereix. La subjectivitat és present en els significats connotats de les coses i dels mitjans. Sempre és present tant per al que escriu com per al que llig. La connotació caracteritza habitualment el llenguatge literari i artístic.
És aquella lectura en la qual opinem sobre el significat que ens evoca la imatge. Aquesta lectura no ens és mostrada; es tracta per tant, d'una visió subjectiva i personal de l'espectador, sobre el significat o de la intencionalitat que conté la imatge.
Les imatges més connotatives són aquelles que expressen un missatge menys evident. A través de formes i escenes suggeridores, conviden a l'espectador a deduir la intencionalitat que tanquen.

3. Conéixer el context. Perquè puguem llegir críticament un objecte o una notícia hem de conéixer el context, hem de preguntar-li a la cosa per qui és, d'on ve, per què ens explica això, a qui implica i per què. És important extraure relacions i referències amb altres continguts que ens permeten conéixer els "vericuetos" del missatge. Aquest procés, encara que requereix de temps i esforç, és una cosa que s'aprén amb la pràctica. Res en els mitjans de comunicació està perquè sí. Cal preguntar-li al mitjà. Les imatges, a vegades, lliuren la seua pròpies batalles mediàtiques. Això ho saben especialment els reporters i periodistes: una imatge manipulada o treta de context pot induir a missatges totalment oposats a les intencions comunicatives de la imatge original. 

El dibuixant Quino (El "pare" de la popular Mafalda) il·lustra perfectament en aquesta vinyeta el caràcter polísèmic* ( o manipulatiu) d'una imatge (en aquest cas, una vinyeta) segons el context en el qual la inserim (en el cas de les vinyetes el significat ve dau pel peu de foto o text que li acompanya).

*Podem classificar les imatges com a monosèmica o representativa (la seua lectura tenen un únic significat), polisèmica (quan conté diversos significats o interpretacions) o simbòlica (Una imatge simbòlica pretén representar les idees i sentiments propis del context sociocultural en què es trobe. Per exemple el colom com a símbol de la pau)

Peu de foto 2: La població indígena de Chiapas ix a rebre i aclamar a l'exèrcit després de l'alliberament dels seus captors de la guerrilla.

Peu de foto 1: La població indígena de Chiapas intenta frenar l'avanç de les tropes governamentals per a defensar als guerrillers refugiats.